miopia

Tal i com hem vist, la funció dels diferents medis transparents de l'ull és formar a la retina la imatge que volem veure, de la mateixa manera que en una camara de fotos, la missió de l'objectiu és que la imatge que fotografiem, es formi en la pel·lícula. Si la imatge es forma davant o darrere de la pelicula, aquesta sortirá borrosa. Un ull miop es aquell que forma les imatges procedents de l'infinit (uns 5 metres, igual que en les cámeres de fotografiar) per davant de la retina. Per aquesta raó, la imatge que arriba a la retina no es nítida, i es transmet d'aqueta manera al cervell.

SÍMPTOMES

D'aqueta manera, podem concluir que el primer símptoma d'un ull miop és una visió llunyana borrosa. Anem a profunditzar en aquests detalls. Els rajos de llum que provenen del infinit, (insisteixo a pensar que se els rajos entressin divergint, convergirien més aprop de la retina, o fins i tot en la mateixa retina. Es a dir, es veuria mes borrós, o fins i tot totalment nítid. es a dir, es veuria menys emborronat, o totalment nítid. Quan succeix aixó? doncs, sencillament quan els rajos (la imatge que volem veure) estàn en la posició propera (menys de 5 metres). Així doncs, ja tenim una altre característica de l'ull miop. Un miop veu malament de lluny, pero veu bé d'aprop. No obstant, resulta obvi que si una persona és miop de moltes dioptríes, per a veure bé d'aprop haurà d'aproparse molt a aquella cosa que vulgui veure be, cosa que resulta molt cansada i incómoda.

CORRECCIÓ

I com corretgiríem un ull miop? ja hem donat la resposta, s'hauria de portar a la retina la imatge que normalment es forma per davant d'aquesta. Ja hem vist que si els rajos entren divergents, es produeix aquest fet. Així doncs, haurem de colocar una lenta davant de l'ull que ens faci aquest efecte. Aixó ho fa una lent negativa, la característica principas física de la qual es que pel centre és més prima que pels cantons. És per aixó que com més petita sigui la montura escollida, i més rodona (es a dir, sense puntes), més prims seràn els vidres.

CAUSES

I, per que pot formarse la imatge abans de la retina i no al seu lloc? hi ha diverses causes. Les més habituals són: una longitud del ull o una poténcia d'aquest massa gran (deguda a la corbatura corneal o a l'índex de refracció variat per un transtorn metabólic de qualsevol dels medis transparents de l'ull).

ÉS HEREDITARIA LA MIOPIA?

Podem dir que la miopia te un gran component hereditari. Es a dir, que el més probable és que de pares miops surtin fills miops. Jo afegiria que és la "predisposició" a tenir miopia el que realment es hereditari. Enllaçat amb aixó, hi ha una gran cantitat de teories sobre la formació de la miopia.

EPOCA ESCOLAR

Si un ull te predisposició a ser miop, es fara miop en el moment que se li requereixi un esforç visual en visió propera superior al habitual. Aixó sol succeïr per primera vegafa a la vida en la época d'escolarització. És per aixó que normalment apareix la miopia en aquestes edads. La explicació és bastant llógica: l'ull es fa miop per a aconseguir un menor esforç en visió propera (el cervell humà és molt sabi). Es a dir, que es sacrifica la visió de lluny per a obtindre una major comoditat de prop. Qué passa si es corretgeix a un nen la miopia totalment? doncs que es restaura la situació anterior, en la que el ull, per no haber de fer esforç, es dona de sí i s'hi torma més de miop. És per aixó que se sol corretgir la miopia un pèl per sota de la seva totalitat. En alguns casos, fins i tot corretgirem amb lents bifocals, amb una graduació per a lluny i una altre per aprop. Concluirem dient que la miopia és la adaptació típica del sistema visual a la visió propera, doncs, com ja hem vist, l'ull humà està preparat per a traballar a distància esencialment, pero amb la possibilitat d'adaptarse per l'acomodació a la visió propera.

ES POT CURAR LA MIOPIA?

No es pot "curar"la miopia, ja que no és una enfermetat. Es pot corretgir amb ulleres o lents de contacte. Ara bé, desde sempre s'ha estudiat el métode de eliminar la miopia i evitar l'ús d'aquestes lents correctores. En citarem alguns. Antigament, hi havia maneres força curioses. La més traumática era extraure el cristalí (en casos de miopies molt altes, 10 a 15 dioptries, que ve a ser la poténcia dióptrica d'aquest mateix. Una altre manera consistia en extraure la còrnea, congelarla i moldejarla per tal de fer variar la seva corbatura i eliminar així el problema. D'aquí a la queratotomia radial només faltaba un pas. Aquest métode consisteix en fer unes incisions radials en la còrnea, per fer variar la seva curbatura i donar-li menys poténcia, i que les imatges es formin en la retina. Arribem aquí a la técnica més utilitzada d'avui dia. Aquesta és en línies generals similar a la anterior, per executada amb làser. Càlculs fets i posats en pràctica per moderns i complexes sistemes d'ordinadors. Pero, es convenient operarse? be, be, aquest és un tema delicat. La primera cosa que hem de dir es que cada cas és diferent i que és imprescindible que un oftalmòleg ens examini o aconselli. La meva opinió personal és fàcil: DEPÈN.

DEPÈN, és cert que els únics inconvenients que es plantejes són els mateixos que en qualsevol intervenció quirúrgica (en aquest cas no deixa de ser una "agresió" a un ull sa.). Hem de sumar un altre risc: encara falta constatar el comportament de una còrnea postoperatiora en un llarg període de temps. Tot i que en aquest aspecte, les perspectives semblen bones. Així que hem de sumar ventatges i desventatges en cada cas per valorar. Sobretot si la graduació d'un suposa la pèrdua de la calitat de vida per no poder accedir a fer certes tasques. No voldria acabar sense fer referéncia a métodes menys violents per a eliminar la miopia.

ENTRENAMENTS VISUALS, i ORTOQUERATOLOGIA.

L'entrenament visual és una pràctica poc usual tot i que en alguns casos pot donar resultats excelents. Es tracta de realitzar diferents exercicis per ensenyar a l'ull a veure monocular i binocularment. La ortoqueratologia consisteix en variar la corbatura de la còrnea amb l'adaptació de lents de contacte més planes d'alló que normalment seria necessari per tal de aplastar la còrnea i donarli menys curbatura (disminuis miopia). La memòria de la còrnea per a recuperar la curbatura original fa que sigui necesari fer aquest tractament periódicament.

QUAN S'ATURA LA MIOPIA?

En aquest tema, com en la majoria del relacionats amb el comportament del cos humà, hi ha molta controversia. Sembla llógic pensar que al acabar la miopia de desarrotllarse, aquesta no avançaria més. I així succeeix en la majoria dels casos. Pero tampoc no és extrany, que es donguin importants pujades de miopia quan influeixen varis factors fisics o de l'entorn i fins i tot de l'ocupació. En qualsevol cas, i tornem a una questió molt repetida, es fa imprescindible l'exàmen periódic per part d'un professional adequat. Per suposat, tota aixó exposat fins ara és aplicable al casos més habiguals de miopia.