hipermetropia

Com ja hem vist, la funció dels difernets medis transparets de l'ull és fer que la imatge que volem veure es formi a la retina. Si es forma per davant o per darrere, la imatge es veurà borrosa. Un ull hipermétrop és aquell que, en repos, forma les imatges procedents del infinit (uns 5 metres en endavant) darrere de la retina. Per aixó, la imatge que arriba a la mateixa és borrosa, transmetentse d'aquesta manera al cervell. I que succeeix quan es mira un objecte proper? Doncs que els rajos entren divergint en l'ull, es a dir, que la imatge es formarà més lluny de la retina, per la tant, la visió serà encara més borrosa.

CORRECCIÓ

Els rajos de llum que provenen del infinit, entren paral·lels al ull i convergeixen (formen la imatge) per darrere de la retina. Sembla llògic pensar que si els rajos entresin convergint, la imatge es formaria més aprop de la retina, o inclús a sobre de la mateixa. Es a dir, que es veuria molt menys borrós o fins i tot totalment nítid. Ho aconseguim colocant una lent convergen davant del ull.

CAUSES

I, per que no es formen les imatges sobre la retina? les causes més habituals són: una falta de longitud del ull, una falta de potència dels medis transparents del ull (canvi de curbatura en còrnea o canvi d'índex de refracció dels medis) o transtorns metabólics.

SÍMPTOMES

Aleshores, podem dir que un ull hipermetrop veu malament de lluny i de la vora? doncs no, no és tant fàcil. Ja vam veure que el sistema visual és algo dimàmic. Existeix la ACOMODACIÓ que permet enfocar lluny i aprop fent variar el la curba (es a dir, la potència) del cristalí. Com ja hem vist, amb l'ull en repòs, un ull hipermetrop forma la imatge de un punt de l'infinit a l'algre banda de la retina. El cristalí augmentarà la seva poténcia (mitjançant l' acomodació) i la imatge es formarà més propera a la retina i fins i tot a sobre de la mateixa. Igual ens passa d'aprop si disposem de prou acomodació. Per aixó podem dir que un ull hipermetrop pot veure-hi nítidament tant de lluny com d'aprop. Aixó si, amb un gran esforç acomodatiu. Pot produïr molèsties astenóptiques, es a dir, cansament ocular, mal de cap, irritació de l'ull, etc... I si no disposerritaciones oculares, etc.… Dependrà de la cantitat d'ametropia que tingui i de la capacitat acomodativa del pacient hipermetrop per poder aconseguir una bona visió sense correcció. Com més capacitat (ex.nens) menys molésties oculars tindràn.

EVOLUCIÓ

En general, un ull sa i normal presenta una lleugera hipermetropia fisiológica que no molesta ni precisa correcció. Aquesta és habitual en els infants. L'ull encara no totalment desarrotllat (fins als set o vuit anys) es hipermetrop. Aquesta ametropia desapareix poc a poc amb el creixement. El tractament i correcció de la hipermetropia és relativament complex. Dependrá de molts factors: agudesa visual, símptomes atenóptics, ocupació, edat, preséncia d'estrabisme, ull vague, el picor d'ulls, etc. Per suposat, com en qualsevol cas, l'exàmen visual és imprescindible desde una temprana edat i per part d'un profesional.