astigmatisme

Què és l'astigmatisme?

Per començar, direm que és una paraula provinent del grec que significa: "a" sin i "stigma" punto. Un miop o un hipemètrop tenen la mateixa ametropia en totes les direccions. Us ull astigmàtic en canvi, veu diferent segons la orientació de la llum que li entra al ull. Així, podem definir l'astigmatisme com la condició óptica en la qual els rajos de llum paral·lels que incideixen a l'ull no són refractats igualment en tots els meridians de l'ull. En l'astigmatisme regular els canvis de refracció de un meridià a un altre són progressius, de manera que hi ha dos meridians principals perpendiculars entre si un dels quals té la màxima graduació i l'altre la mínima, i els altres són la progressió entre aquests dos. En l'astigmatisme irregular o patològic, no existeix aquest patró geomètric. Pot haver-hi, fins i tot, diferents poders refractius en un mateix meridià. Normalment es donarà en ulls afectats per traumatismes o còrneas afectades per alguna enfermetat. No és freqüent. El responsable més habitual del defecte d'astigmatisme és la còrnea, que té una forma com achatada o aplastada en un meridià (una mica com mitja pilota de rugby). L'eix del astigmatisme vindrà determinat per la "inclinació de la pilota". Generalment, la majoria de la gent

SIMPTOMES

I, quines conseqüències òptiques té l'astigmatisme? Podem dir, generalitzant, que la imatge d'un punt se'ns tornarà allargada com una línea, en la direcció que tinguem l'astigmatisme.

Pero, ademés resulta que abdós meridians principals poden ser miops, o ambdós hipermètrops, o fins i tot, un d'ells miop i l'altre hipermetrop. I els símptomes variaràn segons aquestes característiques, actuant com un miop el meridià miop i actuant com un hipermetrop el meridià hipermètròp.

Els petits astigmatismes poden ser neutralitzats per una persona gràcies a l'acomodació. Acomodant, una persona pot aconseguir enfocar les imatges en els petits astigmatismes. La posibilitat o no de fer-ho dependrà de la cantitat i tipus d'astigmatisme i de l'edat, i sempre ens farà sacrificar la comoditat de no esforçar l'ull. La seva correcció ens estalviarà un bon mal de cap causat per aquest esforç.

CORRECCIÓ

La corrección del astigmatismo se efectúa con una lente tórica (astigmática) de signo algebraico opuesto, para así anular la toricidad del ojo. Generalizando una vez más, podemos decir que una superficie tórica es una superficie mas curvada en un sentido que en otro. Por ejemplo, la superficie externa de medio huevo duro seria una superficie tórica (También, un trozo de “donuts” o de rosquillas lo serian).

En general los astigmatismos pequeños solo se corrigen en función de los síntomas que presentan. Es decir, si la agudeza visual es buena, y no hay molestias de otro tipo, no se hace necesaria la corrección. Pero, lógicamente, si no hay buena visión o se produce cansancio ocular, cefaleas o molestias de otro tipo, se hace imprescindible una corrección.

Debemos también reseñar que los astigmatismos corregidos por primera vez, suelen producir ligeras molestias iniciales, del tipo de sentir pequeños vértigos pasajeros, ver los objetos nítidos pero deformados en alguna dirección, etc.…. El cerebro debe habituarse a la nueva imagen recibida, y necesita de un tiempo para ello (mayor cuanto mayor sea el grado del astigmatismo) Estas molestias desaparecen, lógicamente, al cabo de unos días de uso de la corrección.

EVOLUCIÓ

Progresa l'astigmatisme? Per general, es sol estabilitzar al acabar el creixement, i es difícil que augmenti, pero a vegades es produeixen canvis més tard. El que si que és improbable de que succeeixi és un canvi de l'eix de l'astigmatisme, aixó pot ser indici de problemes més greus. Tampoc hem d'oblidar que en ocasions, l'astigmatisme no es dona de manifest fins que es donen certs factors com l'edat, el canvi d'ocupació, etc...